Els joves universitaris espanyols consideren que les carreres d'enginyeria són massa dures per a la contraprestació econòmica amb la qual el mercat probablement recompensarà aquest esforç acadèmic. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen de l'advertiment de la UNESCO sobre l'escassetat d'enginyers, que l'organització mundial va plasmar en el primer informe d'enginyeria publicat recentment. A més, segons molts estudiants, es tracta d'una ocupació "poc ecològica".
Concretament, la Unesco assenyala en el seu estudi que "el menor atractiu dels estudis d'enginyeria entre els joves es deu, pel que sembla, al fet que aquests els consideren avorrits i difícils, i també al fet que les ocupacions d'enginyer estan mal pagats pel que fa al grau de responsabilitat que comporten. A més, es té la impressió de que l'impacte les obres d'enginyeria en el medi ambient és negatiu, i possiblement es consideri que l'enginyeria agreuja els problemes ambientals, en comptes de solucionar-los".
La tendència decreixent en l'interès per triar l'enginyeria es posa de manifest en les xifres de matriculats, que estan disminuint pel que fa als observats en altres disciplines d'estudi. Així, a Japó, Noruega, els Països Baixos i la República de Corea, per exemple, s'han registrat des de finals del decenni de 1990 disminucions del nombre d'estudiants d'enginyeria que van del 5% al 10%. L'organització de l'ONU recull com "a Alemanya es dóna una greu penúria d'enginyers en molts dels seus sectors de producció", mentre que un estudi efectuat a Dinamarca mostra que, per 2020, el mercat de treball d'aquest país registrarà un dèficit de 14.000 enginyers. A Espanya, les enginyeries apareixen al catàleg d'ocupacions de difícil cobertura que publica el Servei Públic d'Ocupació i que han de cobrir-se a través de la contractació en origen de professionals estrangers.
Autor: Tendencias 21
